Som i serem?

No crec. Als que ens agrada la història sabem que poques vegades els pobles romanen fidels als seus orígens. Cap societat moderna s'assemblaria avui a ella mateixa només un segle enrera. L'auge de nou de corrents nacionalistes cassolans no haurien de tenir ressò atès la llarga història de creuaments i barreja que tot poble ha tingut al llarg de la seva existència. De fet, els pobles moderns, hi són per un munt de variables que en un moment donat els ha permès ésser o els ha enterrat en la nit dels temps. Qui se'n recorda ara dels bizantins, els sioux o els prussians. 

Al territori conegut com Catalunya hi han passat; íbers, fenicis, grecs, romans, vàndals, gots, francs, àrabs, castellans, francesos, més àrabs, llatinoamericans, romanesos i el que vindrà...   Per tant, què som doncs els catalans d'avui en dia? La mateixa pregunta es podrien fer els nostres veïns al sud de l'Ebre. De fet, semànticament castellans-catalans té la mateixa arrel: els que viuen en castells. No veig per enlloc cap motiu d'agitar banderes nacionals ni de reclamar una identitat concreta. L'únic motiu recorrent per fer-ho ha estat sempre una variable econòmica, de control de mercats, de presència amb veu pròpia en el context modern d'estats-nació però, res a veure amb un origen propi i secular d'existència. 

Catalunya, que vol i no pot, no s'hi troba per ara gaire afectada pel vent neo-nacionalista que s'entreveu en altres llocs com Finlàndia, França, Dinamarca o la mateixa Espanya. Són moviments cimentats en la por a la pèrdua de control, por al forani al diferent. Por a les persones que no pas a llurs calerons. Deixant de banda la justa o injusta posició, em resulta difícil contemplar el fenòmen des d'una visió duradora en el temps. Fins quan es podrà detenir les migracions?   I els que hi són ja aquí? Com ens ho montem tot plegat? No seria més rendible dotar-nos d'eines de convivència respectables i consensuades? Potser segons el nostre model productiu no compensa una posició massa oberta que amenaci el "status quo".

L'antítesi de la història és l'oblit. Hem oblidat quan erem nosaltres els romanesos però, sobretot hem oblidat d'on venim i per tant tenim seriosos dubtes de qui som i què volem.